Piper Laurie

Piper Laurie

Biografia
Naixement	(en) Rosetta Jacobs 22 gener 1932 Detroit (Michigan)
Mort	14 octubre 2023 (91 anys) Los Angeles (Califòrnia)
Formació	Art Students League of New York Los Angeles High School Hollywood Professional School
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de cinema, directora de cinema
Activitat	1950 - 2023
Família
Cònjuge	Joe Morgenstern (1962–1982), divorci
Premis (1991)  Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm, per l'obra Twin Peaks (1987)  Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm, per l'obra La promessa (1962)  Hasty Pudding Woman of the Year

Rosetta Jacobs,^[1] més coneguda com a Piper Laurie (Detroit, 22 de gener de 1932 - Los Angeles, 14 d'octubre de 2023), fou una actriu estatunidenca.

El seu pare era un immigrant polonès que es dedicava a la venda de mobles. La seva mare era nord-americana d'origen rus. Quan va tenir sis anys, la família es va traslladar a Los Angeles (Califòrnia). Laurie era una nena atractiva, amb una vistosa cabellera vermella, però era molt tímida. Per això, els seus pares la van enviar a classes de dicció. Amb el temps va anar també a classes d'interpretació en una escola local d'actuació.^[2][3]

Quan Laurie va complir 17 anys, els Estudis Universal es van fixar en ella i van firmar un contracte. Amb aquest motiu va adoptar Piper Laurie com a nom artístic. El 1950 va anar seleccionada per a la seva primera pel·lícula, Louisa, on va coincidir amb Ronald Reagan, amb el que va establir una bona amistat. Poc després va actuar a la seva segona pel·lícula, aquesta vegada amb Tony Curtis, actor amb qui faria més endavant diverses pel·lícules més. Laurie va fer seguidament altres films per a la Universal. No obstant això, l'estudi l'encasellava al paper de jove atractiva, ingènua, i amb poc cap, i no li oferien papers en els quals pogués demostrar els seus dots d'interpretació. Encara que amb una paga setmanal de dos mil dòlars estava molt ben retribuïda, Laurie es va cansar finalment, i va comunicar al seu agent que abandonava el seu treball en la Universal, sense importar-ne les conseqüències.

Just als 20 anys es realitza el primer Miss univers 1952 i ella és qui corona a la guanyadora, la finlandesa Armi Kuusela. La van triar a ella per ser la icona de la bellesa aleshores.

Finalment Laurie va poder marxar sense més inconvenients i es va traslladar a Nova York per reiniciar els seus estudis d'interpretació. Alhora va actuar en programes de televisió en directe. El 1957 va rebre una oferta interessant per a una pel·lícula, cosa que la va portar de nou al cinema. La seva veritable oportunitat va sorgir el 1961, quan va interpretar l'amiga invàlida de Paul Newman a la cinta clàssica The Hustler. Va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària. En aquella època Laurie Es va casar i quan no rebia ofertes interessants es retirava a casa seva, a Woodstock, a prop de Nova York, on es dedicava a les tasques domèstiques i a la seva filla.

El 1965 va ser Laura a la producciòn novaiorquesa d’El zoo de vidre de Tennessee Williams compartint cartell amb Maureen Stapleton.

També va començar a recordar els seus temps en televisió i va anar acceptant al llarg de les següents dècades un nombre creixent de papers en pel·lícules i minisèries de televisió, fins a l'extrem que en la seva carrera haurà aparegut a tantes produccions per al cinema com per a la televisió.

El 1976 Laurie va acceptar un paper a la pel·lícula Carrie, protagonitzada per Sissy Spacek. Va encarnar la mare religiosa i excèntrica d'una jove tímida i amb problemes psíquics. Per la seva interpretació va obtenir la seva segona nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària. La seva tercera nominació la va aconseguir el 1986 pel seu paper de mare de la jove sordmuda a Fills d'un déu menor. El mateix any va guanyar un Emmy per la seva interpretació al telefilm Promise, amb James Garner.

Laurie es va divorciar el 1981 i no va tornar a casar-se. Es va traslladar amb la seva filla al sud de Califòrnia.